Sara Domenech

SENSE TU

David Monllau ha escrit “Poema d’Amor” i jo, mirant l’Ebre, contemplo les canyes viatjar fins al mar

i em sento part d’aquesta història d’amor, pregant al riu que no m’abandoni mai.

Poema d’amor

 

Segons com lo temps val molt,

segons com viure és pesat.

Val molt més un moment amb tu

que tota una eternitat.

Si l’amor que sento per tu

jo el pogués convertir en llum,

no es faria mai més de nit

i el sol es fondria en fum.

I per favor et pregaré

que no m’abandonis mai,

sense tu sóc com les canyes

que baixen pel riu avall.

L’emoció que jo tinc per tu

té gust d’esperança, il·lusió,

també té tast de passió

que per al sexe és millor.

I és que tinc en l’ànima endins,

tu l’has fet profunda i tan gran,

que no crec hi hagi cap déu

tan immens com el meu cant.

SENSE TU-AN

SENSE TU-AN

SENSE TU-PO

SENSE TU-PO

IMG_20210416_191801_753 copia

SENSE TU-CO1

SENSE TU-CO

SENSE TU-CO

SENSE TU-AR2

SENSE TU-AR2

SENSE TU-AR1 i SENSE TU-CO

SENSE TU-AR1 i SENSE TU-CO

IMG_20210421_113213_735 copia

176982087_3782373318498612_5018559894285493404_n

IMG_20210421_113213_734 copia

Poema d’Amor. David Monllau (Amposta, 1940)

Pagès de les Terres de l’Ebre, ha viscut sempre a Amposta. Un vers seu diu: “No sóc home de lletres, no escric

mai per concursos, simplement dic el que penso del mode que em sé expressar”